Catalan C2: Text argumentatiu: limitar el turisme?

Cada vegada més ciutats, com Venècia, Barcelona o Dubrovnik, limiten el nombre de turistes. És el camí correcte? Escriu un text argumentatiu.

Qui passeja a l’estiu pel nucli antic de Venècia es mou més enmig d’una multitud que no pas per una ciutat. No és estrany, doncs, que cada vegada més destinacions es plantegin quotes, taxes d’entrada o la prohibició dels grans creuers. Però limitar l’accés és realment la solució? A favor de mesures estrictes hi ha, en primer lloc, l’expulsió progressiva dels veïns. Els habitatges es converteixen en pisos turístics, els lloguers es disparen i les botigues de tota la vida deixen pas a les de records. Cal afegir-hi el soroll, les deixalles i un desgast del patrimoni històric cada vegada més difícil d’assumir. D’altra banda, en moltes regions bona part de la feina depèn precisament del turisme. Les quotes podrien, a més, convertir el viatge en un privilegi d’uns quants, sobretot perquè les taxes dissuadeixen abans que res els qui ja tenen pocs recursos. Finalment, sovint el problema no fa sinó traslladar-se a la ciutat del costat. Per això em sembla més assenyat combinar diverses mesures: regular amb més rigor els pisos turístics, repartir millor els visitants al llarg de l’any i del territori, i donar a conèixer llocs menys freqüentats. Una taxa moderada per als qui només hi passen el dia podria ajudar, sempre que el que es recapti reverteixi de debò en la població. En definitiva, només considero acceptables les quotes estrictes com a últim recurs. El que importa és que les ciutats continuïn sent habitables, tant per als qui hi viuen com per als qui les visiten.